Maria del Mar Bonet
NOVETATS 2022
Fa 2 anys
dilluns, 29 de novembre del 2010
dilluns, 22 de novembre del 2010
'La casa sota la sorra' de Joaquim Carbó al Teatre Nacional de Catalunya
EGOS teatre assumeix el repte de dur a escena, en clau de musical, la novel·la juvenil més coneguda de Joaquim Carbó i ens proposa d’acompanyar-los al llarg d’un viatge ple d’aventures i d’acció al cor d’una organització criminal.
dilluns, 15 de novembre del 2010
Servei de Biblioteques al Front
El Servei de Biblioteques al Front era un organisme depenent del Departament de Cultura de la Generalitat, creat el 1937.
Es tractava de traslladar llibres al front, mitjançant una xarxa de biblioteques ambulants que estava connectada amb la direcció tècnica de les biblioteques populars de la Generalitat, vinculada a la Institució de les Lletres Catalanes. Amb la creació d’aquest servei es recollia i regularitzava la iniciativa de l’ Agrupació d’ Escriptors Catalans, que des de l’agost de 1936 van iniciar remeses de llibres per als soldats del front d’ Aragó.
Bibliobús del Servei de Biblioteques del Front
El Bibliobús del Servei de Biblioteques del Front de la Generalitat que l’any 1939 va servir com a mitjà de transport per a l’exili de diversos escriptors catalans (Mercè Rodoreda, Antoni Rovira i Virgili, Joan Oliver, Pompeu Fabra, Xavier Berenguel o Francesc Trabal, entre d’altres)
Notícia extreta de Diari d'un llibre vell
CATÀLEG DELS LLIBRES CONSERVATS A LA BIBLIOTECA PÚBLICA DE TARRAGONA
dijous, 11 de novembre del 2010
divendres, 29 d’octubre del 2010
dimarts, 26 d’octubre del 2010
dilluns, 25 d’octubre del 2010
dilluns, 11 d’octubre del 2010
dissabte, 9 d’octubre del 2010
Entrevista a David Carter
Entrevista a David Carter, autor de llibres pop-up i enginyer de paper. Ha publicat llibres com El punt vermell, 600 punts negres o Quadrat gric, entre d'altres.
dijous, 7 d’octubre del 2010
dilluns, 4 d’octubre del 2010
divendres, 1 d’octubre del 2010
La literatura infantil i juvenil entra a "La Setmana de TV3" de la mà del prolífic escriptor Joaquim Carbó. El veterà autor català, reconegut internacionalment per la seva dedicació als llibres per a nois i noies -tot i que no ha deixat mai d'escriure per a adults-, ha estat vinculat a "Cavall Fort" des del primer número, al 1961, i va publicar el llibre d'aventures juvenils "La casa sota la sorra", la seva primera novel·la, fa més de quaranta anys.
Josep Vallverdú
El programa "Identitats", dirigit i presentat per Josep Maria Espinàs, entrevistava en aquesta ocasió, el 6 de març de 1985, l'escriptor Josep Vallverdú.
dimarts, 28 de setembre del 2010
dilluns, 27 de setembre del 2010
Recordatori: lectures
En total, haureu de fer quatre lectures:
-lectura de Didàctica: Gramàtica de la fantasia (COMENTARI CRÍTIC)
-recull de contes (PER L'EXAMEN)
-lectura de narrativa catalana (a triar del llistat -EXPOSICIÓ A CLASSE)
-lectura de narrativa d'altres literatures (a triar, també, del llistat-EXPOSICIÓ A CLASSE)
divendres, 24 de setembre del 2010
Ara fa 100 anys
"Les Aventures extraordinàries d’en Massagran i la continuació les Noves aventures d’en Massagran, escrites per Josep Maria Folch i Torres i il.lustrades per Joan Junceda, van aparèixer ara fa cent anys.
Publicades per entregues com a suplement del setmanari En Patufet van suposar una renovació absoluta de la literatura infantil i juvenil catalana.
A diferència de la literatura infantil majoritària, Josep Maria Folch va optar per escriure una novel.la d’aventures, seguint els models europeus, però, amb una particular i original aportació: la visió humorística. Així, subtitulà la seva obra “Història detallada de les trifulgues, peripècies i desoris d’un noi de casa bona” i va inaugurà un nou gènere: les aventures festives.
La comicitat de personatges i situacions fou, sens dubte, un element clau de l’èxit de la novel.la més enllà de l’àmbit de la literatura catalana i, també, de la seva pervivència al llarg dels anys.
L’èxit del personatge es plasmà en l’edició publicitaria dels cromos que acompanyaven els productes de la casa Ametller (19--), tant en castellà com en català.
Després del parèntesi de la guerra civil espanyola en Massagran torna a ser present tant al teatre (les aventuras de Mazapán, 19--) com posteriorment amb la serie de comics obra del fill de l’autor Ramon Folch i Camarasa i el dibuixant Madorell que tornà a fer conegut el personatge (1982-1989). El personatge també arriba a l’audiovisual de la mà de tv3 l’any 19--.
Finalment, per commemorar els 50 anys de la revista En Patufet, es féu l’adaptació teatral de les seves aventures estrenada a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya (2004)
En la celebració del centenari, l’exposició que podeu veure us convida a descobrir o a retrobar, des de la comicitat i la ironia, la història d’en Massagran, “un noi de casa bona”, “eixelebrat i bromista”, que va aconseguir portar a terme les seves fal.leres de veure “països nous, gent estranya, costums ignorats”.
La literatura humorística de Josep Maria Folch i Torres
El model literari inaugurat per en Massagran, les aventures festives, va ser usat reiteradament per Josep Maria Folch en forma de novel.les i de narracions curtes, entre d’altres En Camacurt pel món (1913), La fortuna d’en Pere Virolet (1915), Les heroïcitats d’en Macatxumí (1915-1916), Les famoses aventures d’en Napbuf (1916) i, especialment, L’extraordinària expedició d’en Jep Ganàpia (1922) la millor i més elaborada mostra de les possibilitats humorístiques i paròdiques del gènere. L’èxit del model i del personatge d’en Massagran, doncs, va perdurar al llarg del temps fins al punt que vint-i-cinc anys després, els lectors van celebrar l’aniversari amb una nova novel·la de Josep Maria Folch, Les formidables aventures d’en Pere Fi (1934), escrita expressament per commemorar l’efèmeride.
Josep Maria Folch no va reduir l’ús del registre humorístic a la literatura d’aventures. També l’assajà sobre un altre model: la literatura detectivesca i de misteri. Així, recuperà un dels seus personatges, en Bolavà, caçador i aventurer, i el convertí en el protagonista de la versió còmica de Sherlock Holmes. En Bolavà detectiu i En Bolavà al país dels xinesos accentuen la paròdia i ens presenten una mostra original de l’humor de l’absurd.
A mesura que Josep Maria Folch diversificava la seva producció infantil i juvenil, amb la incorporació de nous models narratius que satisfeien les expectatives d’un públic que creixia però continuava llegint En Patufet, la literatura humorística va anar perdent el protagonisme que tenia des de 1910 i acabà per convetir-se en un producte adreçat als lectors més joves. Curiosament, la literatura més transgressora tenia en els infants el seu públic preferent"
Fundació Folch i Torres
dijous, 9 de setembre del 2010
PROGRAMA DE L'ASSIGNATURA
Literatura Infantil Catalana (3802)
Educació Infantil
Curs: 2010-2011
Tipus d’assignatura: Lliure Configuració (LlC, obligatòria per obtenir el CCE)
Durada: 1r Quadrimestre
Nombre de crèdits (teòrics i pràctics): 4,5 (3 teòrics i 1,5 pràctics)
Idioma en què s’imparteix l’assignatura: català
PROFESSOR: Josep Sendra i Domènech
Despatx: 1
TUTORIES:
Dimarts:18’00-19’00
I. OBJECTIUS GENERALS
· Crèdits teòrics
-Introduir l'alumne en les característiques essencials de la literatura infantil.
-Donar-li la perspectiva històrica d'aquesta literatura.
· Crèdits pràctics
-Fornir uns criteris bàsics per a la selecció de materials d’introducció a la lectura.
-Aprendre la tècnica de la narració oral i alguns recursos per a la potenciació de la lectura entre els infants.
II. CONTINGUTS
Crèdits teòrics
1 - Concepte de literatura infantil i juvenil. Funció, gèneres i canals de difusió.
2 - La literatura infantil i juvenil al món occidental
2.1. Els clàssics
2.2. La literatura de base folklòrica
2.3. Els corrents actuals
3 - La literatura infantil i juvenil catalana
3.1. Els inicis
3.2. L'època contemporània: gèneres i corrents
3.3. Els autors illencs
Crèdits pràctics
4 - La literatura popular tradicional
4.1. Funció didàctica de la literatura popular
4.2. El cançoner: embarbussaments, endevinalles, cançons de joc...
4.3. La narrativa: rondalles i llegendes
5 - La narració oral
5.1. L'elecció dels contes per narrar
5.2. Tècnica de narració
5.3. Activitats a partir de la narració de contes
6 - La lectura dels prelectors:
III. METODOLOGIA I ACTIVITATS
Crèdits teòrics: Explicació del professor, lectures, comentaris de text...
Crèdits pràctics: Narració de contes, visites a biblioteques, trobades amb autors i bibliotecaris...
IV. CRITERIS D’AVALUACIÓ
-Hi haurà un examen final al febrer. L'examen tindrà tres parts (teoria, didàctica i lectures) que es valoraran per separat i cada una valdrà un terç de la nota final. Per poder considerar aprovat l'examen cada part haurà d'estar aprovada. Si no és així caldrà recuperar tota la matèria en la següent convocatòria.
V. OBSERVACIONS
-Es valorarà l'assistència a classe i la participació en totes les activitats que es puguin organitzar sobre el tema de l'assignatura (conferències, cursets complementaris, etc.)
VI. LECTURES
Lectures obligatòries
1. Obres de literatura infantil:
1.1. Un recull de contes a elegir entre
-ABEYÀ, E. i VALRIU, C. Per fat i fat, contes per tornar a contar Ed. Moll, 1993
-ABEYÀ, E. i VALRIU, C. I un punt més, contes per tornar a contar, Moll 2004
1.2. Un llibre d'autor estranger a elegir entre:
A determinar a partir d’un llistat.
1.3.Un llibre d'autor català a elegir entre:
A determinar a partir d’un llistat.
2. Didàctica: a determinar.
VII. BIBLIOGRAFIA GENERAL
-VALRIU, C: Història de la literatura infantil i juvenil catalana Ed. Galera - Pirene, 1998
Educació Infantil
Curs: 2010-2011
Tipus d’assignatura: Lliure Configuració (LlC, obligatòria per obtenir el CCE)
Durada: 1r Quadrimestre
Nombre de crèdits (teòrics i pràctics): 4,5 (3 teòrics i 1,5 pràctics)
Idioma en què s’imparteix l’assignatura: català
PROFESSOR: Josep Sendra i Domènech
Despatx: 1
TUTORIES:
Dimarts:18’00-19’00
I. OBJECTIUS GENERALS
· Crèdits teòrics
-Introduir l'alumne en les característiques essencials de la literatura infantil.
-Donar-li la perspectiva històrica d'aquesta literatura.
· Crèdits pràctics
-Fornir uns criteris bàsics per a la selecció de materials d’introducció a la lectura.
-Aprendre la tècnica de la narració oral i alguns recursos per a la potenciació de la lectura entre els infants.
II. CONTINGUTS
Crèdits teòrics
1 - Concepte de literatura infantil i juvenil. Funció, gèneres i canals de difusió.
2 - La literatura infantil i juvenil al món occidental
2.1. Els clàssics
2.2. La literatura de base folklòrica
2.3. Els corrents actuals
3 - La literatura infantil i juvenil catalana
3.1. Els inicis
3.2. L'època contemporània: gèneres i corrents
3.3. Els autors illencs
Crèdits pràctics
4 - La literatura popular tradicional
4.1. Funció didàctica de la literatura popular
4.2. El cançoner: embarbussaments, endevinalles, cançons de joc...
4.3. La narrativa: rondalles i llegendes
5 - La narració oral
5.1. L'elecció dels contes per narrar
5.2. Tècnica de narració
5.3. Activitats a partir de la narració de contes
6 - La lectura dels prelectors:
III. METODOLOGIA I ACTIVITATS
Crèdits teòrics: Explicació del professor, lectures, comentaris de text...
Crèdits pràctics: Narració de contes, visites a biblioteques, trobades amb autors i bibliotecaris...
IV. CRITERIS D’AVALUACIÓ
-Hi haurà un examen final al febrer. L'examen tindrà tres parts (teoria, didàctica i lectures) que es valoraran per separat i cada una valdrà un terç de la nota final. Per poder considerar aprovat l'examen cada part haurà d'estar aprovada. Si no és així caldrà recuperar tota la matèria en la següent convocatòria.
V. OBSERVACIONS
-Es valorarà l'assistència a classe i la participació en totes les activitats que es puguin organitzar sobre el tema de l'assignatura (conferències, cursets complementaris, etc.)
VI. LECTURES
Lectures obligatòries
1. Obres de literatura infantil:
1.1. Un recull de contes a elegir entre
-ABEYÀ, E. i VALRIU, C. Per fat i fat, contes per tornar a contar Ed. Moll, 1993
-ABEYÀ, E. i VALRIU, C. I un punt més, contes per tornar a contar, Moll 2004
1.2. Un llibre d'autor estranger a elegir entre:
A determinar a partir d’un llistat.
1.3.Un llibre d'autor català a elegir entre:
A determinar a partir d’un llistat.
2. Didàctica: a determinar.
VII. BIBLIOGRAFIA GENERAL
-VALRIU, C: Història de la literatura infantil i juvenil catalana Ed. Galera - Pirene, 1998
dilluns, 6 de setembre del 2010
Llistat de lectures
Recordeu que heu de triar una obra del llistat de narrativa catalana i una altra del d'estranger. El treball haurà de referir-se als següents punts:
a) autor/a (breu introdució i referències a altres obres de l'autor/a)
b) relació del llibre amb un gènere, altres obres, tendència...
c) temàtica
d) construcció i perfil dels personatges
e) la importància de l'espai i el temps en el relat
f) conclusions
Les presentacions es faran a classe el dia
A. Narrativa catalana:
- Tot quant veus és el mar
- L'escola secreta de madame Dudú
- Dídac, Berta i la màquina de lligar boira
- Un cavall contra Roma
- Els astronautes del "Mussol"
- La ciutat sense muralles
- El raïm del Sol i de la Lluna
- De qui és el bosc?
- L'escarabat verd
- El zoo d'en Pitus
- Rovelló
- La colla dels deu
- Viatge al país dels lacets
- En Patancràs Xinxolaina
- L'Home de Sau
- En Roc drapaire
- Les històries perdudes
- L'Ocell de Foc
- L'amiga més amiga de la formiga Piga
- Així és la vida, Carlota
- Kafka i la nina que se'n va anar de viatge
- El diari blau de la Carlota
- El gran llibre de la Carlota
- E l diari vermell de la Carlota
- El diari lila de la Carlota
- El violí d'Auschwitz
- Hem nedat a l'estany amb lluna plena
- La casa sota la sorra
- Què t'angoixa, Núria?
- Raquel
- El llaüt de vela negre
- La veïna
- No demanis llobarro fora de temporada
- Els set enigmes de l'iris
- Ostres tu, quin cacau!
B. Narrativa d'altres literatures:
- Konrad o el nen que va sortir d'una llauna de conserves
- James i el préssec gegant
- El gos que corria cap a un estel
- L'amic retrobat
- La filla de l'espantall
- Memòries d'una vaca
- El petit vampir
- La poció del desig
- Gelsomino al país dels mentiders
- No hi ha dret!
- En Jim Botó i en Lluc el maquinista
- En Gip dins el televisor
- El petit Nicolas
- La tele boja
- El Príncep de la boira
- Otto, el rinoceront
- Quin dia tan bèstia!
- La meravellosa medecina d'en Jordi
- Momo
- De quan Hitler va robar el conill rosa
- La història interminable
- Matilda
- Tobi Lolness
- Contes per telèfon
- Molly Moon i l'increïble llibre d'hipnotisme
- Les bruixes
- En Jim Botó i els 13 salvatges
Per fer la tria només cal que afegiu un comentari amb el vostre nom i els títols de les dues lectures.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
