Qui sóc i per què escric Emili Teixidor

Recordatori: lectures

En total, haureu de fer quatre lectures:

-lectura de Didàctica: Gramàtica de la fantasia (COMENTARI CRÍTIC)
-recull de contes (PER L'EXAMEN)
-lectura de narrativa catalana (a triar del llistat -EXPOSICIÓ A CLASSE)
-lectura de narrativa d'altres literatures (a triar, també, del llistat-EXPOSICIÓ A CLASSE)

Ara fa 100 anys

"Les Aventures extraordinàries d’en Massagran i la continuació les Noves aventures d’en Massagran, escrites per Josep Maria Folch i Torres i il.lustrades per Joan Junceda, van aparèixer ara fa cent anys.

Publicades per entregues com a suplement del setmanari En Patufet van suposar una renovació absoluta de la literatura infantil i juvenil catalana.

A diferència de la literatura infantil majoritària, Josep Maria Folch va optar per escriure una novel.la d’aventures, seguint els models europeus, però, amb una particular i original aportació: la visió humorística. Així, subtitulà la seva obra “Història detallada de les trifulgues, peripècies i desoris d’un noi de casa bona” i va inaugurà un nou gènere: les aventures festives.

La comicitat de personatges i situacions fou, sens dubte, un element clau de l’èxit de la novel.la més enllà de l’àmbit de la literatura catalana i, també, de la seva pervivència al llarg dels anys.

L’èxit del personatge es plasmà en l’edició publicitaria dels cromos que acompanyaven els productes de la casa Ametller (19--), tant en castellà com en català.

Després del parèntesi de la guerra civil espanyola en Massagran torna a ser present tant al teatre (les aventuras de Mazapán, 19--) com posteriorment amb la serie de comics obra del fill de l’autor Ramon Folch i Camarasa i el dibuixant Madorell que tornà a fer conegut el personatge (1982-1989). El personatge també arriba a l’audiovisual de la mà de tv3 l’any 19--.

Finalment, per commemorar els 50 anys de la revista En Patufet, es féu l’adaptació teatral de les seves aventures estrenada a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya (2004)

En la celebració del centenari, l’exposició que podeu veure us convida a descobrir o a retrobar, des de la comicitat i la ironia, la història d’en Massagran, “un noi de casa bona”, “eixelebrat i bromista”, que va aconseguir portar a terme les seves fal.leres de veure “països nous, gent estranya, costums ignorats”.

La literatura humorística de Josep Maria Folch i Torres

El model literari inaugurat per en Massagran, les aventures festives, va ser usat reiteradament per Josep Maria Folch en forma de novel.les i de narracions curtes, entre d’altres En Camacurt pel món (1913), La fortuna d’en Pere Virolet (1915), Les heroïcitats d’en Macatxumí (1915-1916), Les famoses aventures d’en Napbuf (1916) i, especialment, L’extraordinària expedició d’en Jep Ganàpia (1922) la millor i més elaborada mostra de les possibilitats humorístiques i paròdiques del gènere. L’èxit del model i del personatge d’en Massagran, doncs, va perdurar al llarg del temps fins al punt que vint-i-cinc anys després, els lectors van celebrar l’aniversari amb una nova novel·la de Josep Maria Folch, Les formidables aventures d’en Pere Fi (1934), escrita expressament per commemorar l’efèmeride.

Josep Maria Folch no va reduir l’ús del registre humorístic a la literatura d’aventures. També l’assajà sobre un altre model: la literatura detectivesca i de misteri. Així, recuperà un dels seus personatges, en Bolavà, caçador i aventurer, i el convertí en el protagonista de la versió còmica de Sherlock Holmes. En Bolavà detectiu i En Bolavà al país dels xinesos accentuen la paròdia i ens presenten una mostra original de l’humor de l’absurd.

A mesura que Josep Maria Folch diversificava la seva producció infantil i juvenil, amb la incorporació de nous models narratius que satisfeien les expectatives d’un públic que creixia però continuava llegint En Patufet, la literatura humorística va anar perdent el protagonisme que tenia des de 1910 i acabà per convetir-se en un producte adreçat als lectors més joves. Curiosament, la literatura més transgressora tenia en els infants el seu públic preferent"

Fundació Folch i Torres

PROGRAMA DE L'ASSIGNATURA

Literatura Infantil Catalana (3802)
Educació Infantil
Curs: 2010-2011

Tipus d’assignatura: Lliure Configuració (LlC, obligatòria per obtenir el CCE)
Durada: 1r Quadrimestre
Nombre de crèdits (teòrics i pràctics): 4,5 (3 teòrics i 1,5 pràctics)
Idioma en què s’imparteix l’assignatura: català

PROFESSOR: Josep Sendra i Domènech
Despatx: 1
TUTORIES:
Dimarts:18’00-19’00


I. OBJECTIUS GENERALS

· Crèdits teòrics
-Introduir l'alumne en les característiques essencials de la literatura infantil.
-Donar-li la perspectiva històrica d'aquesta literatura.
· Crèdits pràctics
-Fornir uns criteris bàsics per a la selecció de materials d’introducció a la lectura.
-Aprendre la tècnica de la narració oral i alguns recursos per a la potenciació de la lectura entre els infants.

II. CONTINGUTS

Crèdits teòrics
1 - Concepte de literatura infantil i juvenil. Funció, gèneres i canals de difusió.
2 - La literatura infantil i juvenil al món occidental
2.1. Els clàssics
2.2. La literatura de base folklòrica
2.3. Els corrents actuals
3 - La literatura infantil i juvenil catalana
3.1. Els inicis
3.2. L'època contemporània: gèneres i corrents
3.3. Els autors illencs
Crèdits pràctics
4 - La literatura popular tradicional
4.1. Funció didàctica de la literatura popular
4.2. El cançoner: embarbussaments, endevinalles, cançons de joc...
4.3. La narrativa: rondalles i llegendes



5 - La narració oral
5.1. L'elecció dels contes per narrar
5.2. Tècnica de narració
5.3. Activitats a partir de la narració de contes
6 - La lectura dels prelectors:


III. METODOLOGIA I ACTIVITATS

Crèdits teòrics: Explicació del professor, lectures, comentaris de text...
Crèdits pràctics: Narració de contes, visites a biblioteques, trobades amb autors i bibliotecaris...

IV. CRITERIS D’AVALUACIÓ

-Hi haurà un examen final al febrer. L'examen tindrà tres parts (teoria, didàctica i lectures) que es valoraran per separat i cada una valdrà un terç de la nota final. Per poder considerar aprovat l'examen cada part haurà d'estar aprovada. Si no és així caldrà recuperar tota la matèria en la següent convocatòria.

V. OBSERVACIONS

-Es valorarà l'assistència a classe i la participació en totes les activitats que es puguin organitzar sobre el tema de l'assignatura (conferències, cursets complementaris, etc.)

VI. LECTURES

Lectures obligatòries
1. Obres de literatura infantil:
1.1. Un recull de contes a elegir entre
-ABEYÀ, E. i VALRIU, C. Per fat i fat, contes per tornar a contar Ed. Moll, 1993
-ABEYÀ, E. i VALRIU, C. I un punt més, contes per tornar a contar, Moll 2004
1.2. Un llibre d'autor estranger a elegir entre:
A determinar a partir d’un llistat.
1.3.Un llibre d'autor català a elegir entre:
A determinar a partir d’un llistat.
2. Didàctica: a determinar.

VII. BIBLIOGRAFIA GENERAL

-VALRIU, C: Història de la literatura infantil i juvenil catalana Ed. Galera - Pirene, 1998

Llistat de lectures

Recordeu que heu de triar una obra del llistat de narrativa catalana i una altra del d'estranger. El treball haurà de referir-se als següents punts:

a) autor/a (breu introdució i referències a altres obres de l'autor/a)
b) relació del llibre amb un gènere, altres obres, tendència...
c) temàtica
d) construcció i perfil dels personatges
e) la importància de l'espai i el temps en el relat
f) conclusions

Les presentacions es faran a classe el dia

A. Narrativa catalana:

1. Tot quant veus és el mar
2. L'escola secreta de madame Dudú
3. Dídac, Berta i la màquina de lligar boira
4. Un cavall contra Roma
5. Els astronautes del "Mussol"
6. La ciutat sense muralles
7. El raïm del Sol i de la Lluna
8. De qui és el bosc?
9. L'escarabat verd
10. El zoo d'en Pitus
11. Rovelló
12. La colla dels deu
13. Viatge al país dels lacets
14. En Patancràs Xinxolaina
15. L'Home de Sau
16. En Roc drapaire
17. Les històries perdudes
18. L'Ocell de Foc
19. L'amiga més amiga de la formiga Piga
20. Així és la vida, Carlota
21. Kafka i la nina que se'n va anar de viatge
22. El diari blau de la Carlota
23. El gran llibre de la Carlota
24. E l diari vermell de la Carlota
25. El diari lila de la Carlota
26. El violí d'Auschwitz
27. Hem nedat a l'estany amb lluna plena
28. La casa sota la sorra
29. Què t'angoixa, Núria?
30. Raquel
31. El llaüt de vela negre
32. La veïna
33. No demanis llobarro fora de temporada
34. Els set enigmes de l'iris
35. Ostres tu, quin cacau!

B. Narrativa d'altres literatures:

1. Konrad o el nen que va sortir d'una llauna de conserves
2. James i el préssec gegant
3. El gos que corria cap a un estel
4. L'amic retrobat
5. La filla de l'espantall
6. Memòries d'una vaca
7. El petit vampir
8. La poció del desig
9. Gelsomino al país dels mentiders
10. No hi ha dret!
11. En Jim Botó i en Lluc el maquinista
12. En Gip dins el televisor
13. El petit Nicolas
14. La tele boja
15. El Príncep de la boira
16. Otto, el rinoceront
17. Quin dia tan bèstia!
18. La meravellosa medecina d'en Jordi
19. Momo
20. De quan Hitler va robar el conill rosa
21. La història interminable
22. Matilda
23. Tobi Lolness
24. Contes per telèfon
25. Molly Moon i l'increïble llibre d'hipnotisme
26. Les bruixes
27. En Jim Botó i els 13 salvatges
    

Per fer la tria només cal que afegiu un comentari amb el vostre nom i els títols de les dues lectures.

El llibre de lectura de l'apartat de Didàctica serà:

Rodari, Gianni: Gramàtica de la fantasia

Editorial Columna.

Quan un nen et pregunta: «Com s'inventen les històries?», es mereix una resposta honesta. Gramàtica de la fantasia és aquesta resposta, plantejada com una «Introducció a l'art d'inventar històries». I és que, per a l'escriptor, periodista i pedagog Gianni Rodari (1920-1980), els nens no han de ser només receptacles, sinó també productors de cultura. Trenta-cinc anys després de la seva primera edició, aquest llibre, esdevingut un clàssic de la literatura pedagògica, continua compartint amb el lector alguns dels trucs de la cuina de l'escriptor, que revelen la clau perquè mestres i pares ajudin els nens a construir les seves pròpies històries. A donar forma, mitjançant la paraula, al gran potencial creador de la fantasia infantil.

Caldrà que lliureu un comentari crític de l'obra.
Data de lliurament: 30 de novembre