La Hispaniola era a una certa distància i vam haver de passar per sota els mascarons i pel costat de la popa de molts altres vaixells, les amarres dels quals tan aviat ens fregaven la quilla com es gronxaven per sobre nostre. Al final, però, vam atracar al costat de la goleta, vam pujar a bord i allà ens va rebre el senyor Arrow, el pilot, un mariner ja gran i molt torrat de pell, que portava arracades i mirava guenyo. Ell i l'hisendat es veien molt ben avinguts, però aviat vaig observar que no es podia dir el mateix de les relacions entre el senyor Trelawney i el capità.
Aquest últim era un home d'aspecte sever, que semblava indignat amb tot el que hi havia a bord; i aviat ens en va dir el motiu, perquè a penes havíem baixat a la ca- bina quan va entrar un mariner i va dir a l'hisendat:
-El capità Smollett desitja parlar amb vós, senyor. -Jo estic sempre a les ordres del capità. Feu-lo passar-va dir l'hisendat.
El capità, que estava darrere mateix del seu emissari, va entrar immediatament i va tancar la porta.
-¿I doncs, capità Smollett? ¿Què ens heu de dir? Espero que tot vagi bé... ¿Tot està en regla i en condicions de navegar?
-Mireu, senyor-va dir el capità-: em sembla que val més que us parli sense embuts, encara que us pugueu ofendre. Aquesta travessia no m'agrada; ni m'agrada la tripulació, ni el meu segon de bord. Més clar, l'aigua.
-¿Potser és que no us agrada la goleta, senyor?-va preguntar el senyor Trelawney, molt enfadat, com vaig poder veure.
-Això no us ho puc dir, senyor, perquè encara no l'he vista navegar-va dir el capità-. Només puc dir que sembla una embarcació bastant ensopegada.
-¿Podria ser que no us agradés qui us ha contractat, doncs?-va dir l'hisendat.
Però aquí els va interrompre el doctor Livesey.
-Un moment-va dir-, un moment. Aquesta mena de preguntes només serveixen per fer mala sang. El capità ha parlat massa o ha parlat massa poc, i jo em veig obligat a requerir que aclareixi les seves paraules. Dieu que no us agrada aquesta travessia; a veure: ¿per què?
-M'han contractat, senyor, sota el que s'anomenen ordres segellades, per governar el vaixell d'aquest senyor i per fer-lo anar cap allà on ell em mani-va dir el capità-. Fins aquí molt bé. Però ara em trobo que qualsevol home de la tripulació sap més coses que jo. ¿Us sembla just?
-No-va dir el doctor Livesey-, la veritat és que no.
-Després-va prosseguir el capità-descobreixo que anem a buscar un tresor..., i he de saber-ho pels meus propis homes. ¿Què us sembla? Mireu, això dels tresors és cosa molt delicada; no m'agraden els viatges en cerca de tresors, no m'han agradat mai; i menys quan són viatges secrets i resulta..., i perdoneu l'expressió, senyor Trelawney..., que ho sap fins i tot el lloro.
-¿El lloro d'en Silver?-va preguntar l'hisendat. -És una manera de parlar-va dir el capità-. Vull dir que ho sap tothom. Per mi que no sabeu realment on us fiqueu, però jo us diré el que en penso: és un joc a vida o mort, i les possibilitats estan molt igualades.
-Això queda molt clar, i gosaria dir que és ben veritat-va contestar el doctor Livesey-. Assumim el risc, però no som tan ignorants com us penseu. I dieu que no us agrada la tripulació: ¿que és que no són bons mariners?
-No m'agraden, senyor-va replicar el capità Smollett-. I, ja que m'ho feu dir, penso que els hauria d'haver triat jo entre els meus propis homes.
-Potser sí-va contestar el doctor-. Potser el meu amic hauria d'haver deixat que l'acompanyéssiu; però el desaire, suposant que ho sigui, no va ser intencionat. ¿I el senyor Arrow no us agrada, tampoc?
-No, senyor. Penso que és un bon mariner, però fraternitza massa amb la tripulació per ser un bon oficial. Un pilot hauria de guardar més les distàncies... No hauria de beure amb els mariners!
-¿Voleu dir que beu?-va exclamar l'hisendat. -No, senyor-va contestar el capità-; jo només dic que fraternitza massa amb la gent.
-Resumint, capità-va dir el doctor-: digueu-nos què voleu, si us plau.
-¿Esteu decidits a fer aquest viatge, senyors? -Absolutament-va contestar l'hisendat.
-Molt bé-va dir el capità-. Doncs, ja que heu tingut la paciència de sentir-me dir coses que no podia demostrar, escolteu-ne unes quantes més. Primera: estan posant la pólvora i les armes a la bodega de proa; ¿per què no les poseu a sota la cabina, si hi ha lloc de sobres? Segona: us acompanyen quatre dels vostres homes, i em diuen que alguns d'ells han de dormir a la banda de proa. ¿Per què no els feu dormir al costat de la cabina?
-¿Alguna cosa més?-va preguntar el senyor Trelawney.
-Sí, una altra-va dir el capità-: que ja hi ha hagut prou safareig, a hores d'ara.
-Prou i de sobres-va assentir el doctor. -Us diré el que he sentit jo mateix-va continuar el capità Smollett-: que teniu el mapa d'una illa; que hi ha unes creus al mapa per indicar on és el tresor, i que l'illa es troba a... -i llavors va anomenar la latitud i la longitud exactes.
-Això no ho he dit a ningú, jo!-va exclamar l'hisendat.
-Doncs els homes ho saben, senyor-va replicar el capità.
-Livesey, heu d'haver estat vós o en Hawkins-va exclamar l'hisendat.
-Tant se val, ara, qui hagi estat-va replicar el doctor.
I vaig poder veure que ni ell ni el capità feien gaire cas de les protestes del senyor Trelawney. I jo tampoc, francament, perquè era un home massa bocamoll; en aquest cas, però, em sembla que deia la veritat i que ningú no havia esbombat la posició de l'illa.
-Doncs bé, senyors-va continuar el capità-: jo no sé qui el té, aquest mapa; però insisteixo que no l'hauria de veure ningú, ni tan sols jo ni el senyor Arrow. Altra- ment, us pregaré que accepteu la meva dimissió.
-Ja ho entenc-va dir el doctor-: voleu que man- tinguem aquest assumpte en secret i que convertim la popa del vaixell en una guarnició, defensada pels homes de confiança del meu amic i proveïda de totes les armes i tota la pólvora que hi hagi a bord. Dit d'una altra manera: que us fa por que hi hagi un motí(...)
Stevenson, Robert Louis. L’illa del tresor. Traducció: Joan Sellent. Editorial. Quaderns Crema. (pgs 85-88)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada