TEMA 2.3 ELS CORRENTS ACTUALS

TENDÈNCIES BÀSIQUES DE LA LIJ (1950-1990)

1. EL REALISME
a. NO INTERVÉ EL FACTOR MÀGIC O MERAVELLÓS
b. HISTÒRIA DINS L’ÀMBIT REAL O POSSIBLE

TENDÈNCIES REALISTES

1.1. REALISME DE TO IDEALISTA (ANYS 50)
· Relats de vida quotidiana en un món no excessivament conflictiu.
· Petits enigmes o problemes resolts amb bona voluntat, diàleg, cooperació o casualitat.
· Protagonista: nen respectuós amb les normes (si les trenca és amb un propòsit altruista)
· Entremaliadures anecdòtiques
· L’adult: comprensiu i obert al diàleg.
· Preservació del món infantil dels enfrontaments i tensions del món adult.
· Missatge de to positiu.
· Valors: solidaritat, responsabilitat social, autonomia personal…

AUTORS:
ERICH KÄSTNER (Emili i els detectius)
ENID BLYTON: Els Cinc (Llibres de colles)

1.2. 1. REALISME CRÍTIC (1955-1975)
· Intenta fer arribar al nen la problemàtica social i humana que l’envolta
· L’únic camí per transformar la realitat passa per conèixer-la i prendre’n consciència.


Francesc Cubells: Tendències de la LIJ catalana UIB,1984


— Segons Strausfeld cal no caure en el parany del didactisme ni en l’avorriment de l’exposició.
— Perills: descripció negativa i sense esperança.

1.2.2 FASES DEL REALISME CRÍTIC

Primera fase (el Maig del 68)
— La tendència respon al principi:
NOUS LLIBRES PER A NENS AMB PROBLEMES NOUS
Vol donar informació sobre el món,el sistema de relacions i els diferents conflictes generats a partir d’aquest:
ECONÒMICS, LABORALS, POLÍTICS, RACIALS, SOCIALS, SEXITES,ECOLÒGICS...
i aportar solucions alternatives, antiautoritàries i creatives.
-Dret a qüestionar l’inqüestionable i aprendre a assumir responsabilitats (autonomia)


Segona fase

— El realisme crític s’interessa per la problemàtica més personal de l’adolescent:
— PRIMER AMOR, RELACIONS ESCOLARS, EL MÓN DE LA DROGA, RELACIONS FAMILIARS, RELACIONS AMB L’ALTRE SEXE, L’ATUR...
— Conflictes més personals (individu contra medi hostil)

1.2.3 Característiques d’aquestes obres (anys 80)

— Personatges de classe social mitjana-baixa o medis socials marginats (amb problemes de desarrelament social o familiar)
— Doble marginació: vells, nens,dones...
— Identificació fàcil protagonista-lector.
— Relacions personals difícils o inexistents (conflictes nen-adult)
— Realitat hostil. La sortida del conflicte no és fàcil (a vegades ni és possible) Conflictes familiars o socials (drogues, delinqüència, escola...)

— La interpretació de la realitat descrita l’ha de fer el LECTOR,no l’autor.
— L’ajut per sortir de la crisi ve d’una persona (relació especial amb el protag.) no d’una institució, d’un professional o del mateix protag.
El final: no sol ser feliç i sovint és obert.

MARIA GRIPE (Escola antiautoritarista

Temàtica : el fill no desitjat o ignorat, l'alcoholisme, la presó, l'atur, l'enveja, la inadaptació, la mort, la soledat, són fets que formaven part de la vida quotidiana i amb els que s'ha d'aprendre a viure o a superar.
La filla de l’espantall, Elvis Karlsson...

PETER HÄRLING Què se’n va fer d’en Hirbel? (1973)
CHRISTINE NÖSTLINGER Una història familiar (1981)



1.2.4 Revisió del passat històric

— Opció realista que conviu amb les altres dues tendències: revisió crítica del passat històric recent.
— Nazisme: Quan Hitler robà el conillet rosa (Judith Kerr) 1971

2. FANTASIA

REVITALITZACIÓ DEL CONTE POPULAR
— Els contes populars havien estat criticats pel realisme (classistes, masclistes, sàdics, morbosos...)
— Bettelheim (Psicoanàlisi dels contes de fades) els revisa a partir de la interpretació psicoanalítica: cal un missatge positiu i d’esperança






Desmitificació del conte popular

— Noves versions on es capgira el sentit moral més conservador i predomina l’intercanvi de papers.
Caputxetes entremaliades, llops bons, princeses emprenedores,reis insegurs, prínceps tímids...
Es capgira també l’espai (bosc per ciutat,gratacel per castell...) i el temps (època actual o el futur)
Denúncia: del sexisme, divisió del món antagònica, militarisme...

2.1 FANTASY
— Poua en la tradició de la mitologia germànica, llibres de cavalleries i novel·la gòtica...
— TOLKIEN
— Al·legories de l’absurd de la vida moderna (missatge d’esperança)
— MICHAEL ENDE
— Relats relacionats amb la ciència ficció

3. REALISME FANTÀSTIC
— Sembla contradictori. Inclou:
— Espai i temps concrets
— Elements meravellosos o màgics (personatges,poders, llocs...) no necessàriament relacionats amb la tradició popular.

DIFERÈNCIES RESPECTE ALS CONTES POPULARS

— La consciència que allò s’esdevé fora de la realitat acceptada.
— Personatges, situacions i accions propis del conte tradicional però que incorpora elements d’altres fonts (R.Dahl)
— La relació món real-màgic és directa (no és un símbol)

GIANNI RODARI (Contes per telèfon)
ROALD DAHL (Les bruixes, James i el préssec gegant, Matilda...)
ASTRID LINDGREN (Pippa Langstrumpf)
MARY RODGERS (Quin dia tan bèstia, La tele boja)
CHRISTINE NÖSTLINGER (Konrad o el nen que va sortir d’una llauna de conserves)